La setmana passada vam assistir a la 4a edició de l’ITWorldEdu. Si bé no es van presentar grans novetats apuntem a continuació algunes afirmacions que els diferents ponents van fer i que ens van cridar l’atenció.

De l’Acte d’Inauguració, l’aportació del Sr. Lluís Font (Secretari de Polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya) sobre la reflexió d’un grup de filòsofs catalans preocupats per l’efecte de la implementació i la utilització del les TIC en la conformació del pensament de l’alumnat.

El Sr. Enric Colet (Secretari General d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya) va fer riure a l’auditori quan va afirmar que les enquestes poden en evidència que els estudiants catalans no són emprenedors i que preguntats si els agradaria viure sense treballar, la gran majoria responen  afirmativament. A la reacció del públic assistent el secretari va respondre: “vostès poden riure, però un país que no vol treballar acaba demanant caritat”. Els riures es van acabar.

Alejandro Piscitelli, protagonista de la primera conferència plenària, va insistir en la seves idees sobre el futur de les xarxes a les escoles, la idea de connectar i connectar-se, de publicar, d’educació oberta… I va fer referència, entre d’altres, a pedagogs com Vygotski (1896-1934) o Montessori (1870 – 1952) i els seus mètodes d’ensenyament basats en els estímuls i les experiències més que en la transmissió de continguts. Segons Piscitelli, ara tenim les eines adequades per aplicar-los de debò.

L’endemà al matí, el Sr. Maciej Jakubowski, membre de l’equip d’anàlisi de dades de PISA, ens va explicar amb gràfics el que ja sabíem: l’Estat Espanyol suspèn en lectura digital, és a dir, en la capacitat per “accedir, gestionar, integrar i avaluar informació; construir nous coneixements a partir de textos electrònics”.

Després d’aquest missatge no per realista menys decebedor, el Sr. Franc Pontí (director del Centre d’Innovació d’EADA) ens va donar una mica d’esperança amb el seu mètode “7 estratègies d’innovació aplicades a l’educació”, i que les resumim en els set títols:
- Pensament ZEN (o temps per pensar)
- Pensament PO (o pensar diferent)
- Pensament OPEN (o pensar de forma connectada)
- Pensament FLOW (o pensar amb fluïdesa)
- Pensament EMMOTIONAL (o pensar emocionalment)
- Pensament PASSIONATE (o pensar amb passió)
- Pensament TEAM (o pensar en equip)

Finalment, Miquel Àngel Prats, director de l’ITWorldEdu, ens va explicar una historia japonesa que intentarem reproduir. “És sabut per a tothom que els japonesos aprecien molt el peix fresc. El problema d’aquests pescadors és però que el peix de la costa no és massa bo. Així dons han de marxar lluny a pescar-lo i això fa que els clients notin que aquell peix no és prou fresc. Van pensar en posar piscines dins dels vaixells per mantenir els peix viu, però els clients notaven en el gust, que aquell peix portava dies sense moure’s.
Finalment van trobar la solució, van posar a la piscina un tauró petit. Si bé es menjava algun peix, la resta arribava a port en perfectes condicions…”.

Els pares de tot el món tenen preocupacions comunes sobre l’ús creixent que els seus fills fan de la tecnologia, però opten per l’educació i el compromís per evitar riscos.



 Aquesta és una de les afirmacions que Trend Micro ha presentat a partir de la anàlisi dels resultats del seu “Estudi Global de Seguretat i Ús de la Tecnologia de Consum“. La investigació, que s’ha dut a terme en set països, incloent Austràlia, Brasil, França, Índia, Japó, Regne Unit i els Estats Units, ha comptat amb la participació de 1.419 pares, als quals es preguntava sobre com els seus fills accedeixen a Internet i els passos que donen per protegir-los i educar sobre la seguretat en línia.

L’article fa referència a alguns dels resultats més rellevants, però hi ha algunes qüestions que a nosaltres ens han cridat l’atenció de manera especial i que considerem susceptibles de generar debat.

• Els països triats, ¿són representatius de la nostra realitat? Nosaltres ens assemblem més als japonesos o als brasilers?
• Es pot considerar com una “bona notícia” que els pares es facin “amics” dels seus fills a les xarxes socials?
• Com s’explica que el 88% dels pares japonesos, un país paradigmàtic pel que fa a les tecnologies, creguin que internet no és segur per els seus fills i no els deixin entrar a les xarxes socials?
• Si com s’afirma a l’informe, més de la meitat dels pares estan “amb freqüència” o “tot el temps” preocupats per la privacitat dels seus fills a les xarxes, ¿com és que els deixen entrar amb 12 anys, o amb 9 en el cas del Brasil?
• La confiança dels pares sobre l’actuació responsable dels seus fills a la xarxa, és d’un 51%. Vol dir que el 49% pensen que actuen de forma irresponsable? Aquesta dada, és extrapolable a d’altres àmbits? Els deixaríem anar sols al cinema si sabéssim que el 49% dels altres nens no actuaran responsablement?

En tot cas esperem que la valoració que fa de Lynette Owens, directora de l’àrea de Seguretat a Internet per a Nens i Famílies de Trend Micro (ISKF), sigui certa – “Aquest estudi és encoratjador i mostra el nivell de compromís dels pares de tot el món en relació a l’ús que els seus fills fan de la tecnologia. Una participació consistent per part dels pares, és el primer pas cap a la responsabilitat i la seguretat de nens i joves que moltes vegades tenen més coneixements tecnològics que els seus pares. El següent pas és assegurar-se que els pares estan comptant amb els fets i recursos adequats perquè puguin, al seu torn, guiar els seus fills “.

En un moment convuls com el que ens trobem és necessari que hi hagi iniciatives com la de la Cátedra Telefónica – UPC que ajudin a les empreses, a les escoles, al professionals en general a veure cap on va l’ús d’internet i les noves tecnologies i en quin punt ens trobem pel que fa a la seva introducció en el món laboral. Saber com pot incidir el Social media a les empreses, quin ús en poden fer les empreses, si la competència digital dels treballadors recentment sortits de les universitats cal explotar-la o no, sovint són preguntes que apareixen a les sales de reunions de les Pimes.

Ningú dubte de l’oportunitat que brinda la tecnologia pel que fa a tota la part administrativa de l’empresa però sí que es dubte encara de l’anomenat valor afegit del Social Media.
Exactament el mateix passa a l’àmbit educatiu. La frase de Ferran Ruiz fent referència a la importància d’introduir canvis en l’avaluació dels alumnes, parlant de competències i no només d’assignatures denotava que fa temps, massa temps que som al mateix lloc.
Si es creu que les xarxes socials poden influir positivament en l’educació perquè no s’introdueixen aquestes com a eina de treball a l’escola?

Segons Miquel Duran “la Universitat 2.0 és una actitud davant els reptes”. Si canviem Universitat per Empresa la frase funcionaria igualment. És important tenir una actitud crítica i innovadora, això sí, utilitzant les xarxes socials que més ens convinguin igualment que d’altres eines de les quals també hem estat capaços de fer-ne selecció. Una empresa que vol vendre o comunicar no ha d’estar a facebook perquè tothom hi és, sinó perquè ha estudiat que el seu públic objectiu hi és i aquesta xarxa és una eina més per arribar fins a ell.

Tal com va dir Jessica Gould (Investigadora Grup xarxes socials a Barcelona media) “el que té impacte no és la tecnologia sinó les persones i l’empresa que les utilitza. Les persones, les organitzacions i les estratègies són més importants que la tecnologia”.

Els joves han afegit un canal de comunicació més entre ells, les xarxes socials.  A través de les xarxes es coneixen, conversen, debaten, juguen, queden i col·laboren i això ni el món educatiu prèviament ni el món laboral després ho poden obviar.

Resumim a continuació un article que parla sobre la xarxa linkedin. Els consells que dona serveixen per qualsevol xarxa professionals. De forma resumida els 5 nivells son.

0. Estar en comunitats (alienes): és el nivell “zero” de participació.
Resultats: aprenentatges relacionats amb la informació que es consumeix.

1. Comentar: formes part de diferents grups professionals i et limites a participar en debats ja oberts expressant la teva opinió sobre l’assumpte.
Resultats: possible lleuger increment de visites al teu perfil.

2. Conversar. obres els teus debats, cuides la conversa, saps que no es tracta només de respondre a una pregunta, sinó de generar relació.
Resultats: increment clar de visites al teu perfil.

3. Contribuir: no només participes i generes conversa, sinó que aportes continguts d’interès per al grup.
Resultats: increment clar de visites al teu perfil, comences a guanyar visibilitat i reps algunes invitacions.

4. Contribuir amb contingut original: ets capaç d’oferir continguts originals. una cosa és ser visible, i una altra, molt diferent ser un referent.
Resultats: ets molt visible, augmenten molt les visites al teu perfil, s’incrementen les invitacions, apareixen com a expert i apareixen les primeres propostes professionals.

5. Comunitat pròpia: has decidit crear el teu propi grup professional, convides a professionals, crees el teu contingut, mantens debats oberts, demanes la col·laboració, etc.
Resultat: enforteixes el teu posicionament com expert, consolides la teva reputació com referent i autoritat, maximitzes el nombre de visites i invitacions, converteixes la conversa i la contribució en relació, incrementes les consultes com expert, augmentes les teves oportunitats professionals.

El contingut a compartir ha de tenir com a finalitat no només generar conversa, sinó aportar utilitat, contribuir al desenvolupament dels professionals que conformen el grup, compartint el més valuós que tenim com a professionals que som: la nostra “expertesa”, el nostre saber fer.

El passat juliol vam assistir a l’IESE, a la sessió de presentació de la metodologia d’innovació sistemàtica impartida per Xavier Pantà i Albert Riera de la Fundació Ascamm.

El concepte més interessant que van defensar és el de considerar la innovació com un procés continu que a partir d’una reflexió estratègica liderada per la direcció, permet generar idees que finalment esdevenen projectes concrets. Projectes que, a mig i llarg termini, generaran beneficis per a l’empresa.

En aquest procés té especial importància la vigilància tecnològica del mercat i la competència, la protecció dels resultats, tant pel que fa a drets d’autor com de propietat industrial, com també la contraposició d’aquesta metodologia de la innovació, enfocada tant al mercat habitual com sobretot a obrir nous mercats, enfront de la idea tradicional de la innovació enfocada només al mercat habitual.

Finalment van apuntar aquells factors que poden afavorir o dificultar la implementació d’aquesta metodologia.

L’autoevaluació per tal de saber si la vostra empresa està preparada per iniciar el procés seria la següent:

La orientació de la innovació a la vostra empresa respon a necessitats…
A)    internes
B)    del mercat

Quin tipus d’organització teniu?
A)    Organitzada de forma jeràrquica
B)    Horitzontal i fluida

Quin tipus de col·laboració i treball en equip existeix?
A)    Es col·labora dins del grup funcional
B)    Es treballa amb equips interdepartamentals

Quin sistema de valoració de les aportacions feu servir?
A)    Es valora en funció del càrrec o posició dins l’organigrama de l’empresa
B)    Es valora la idea al marge de qui la posició jeràrquica de qui la proposada

Es fomenta l’esperit crític dins l’empresa?
A)    No
B)    Si

Es busquen resultats a curt termini sota gran pressió?
A)    Si
B)    No

Si heu marcat majoritàriament la resposta A, la vostra empresa potser encara no està preparada per aquest procés… o potser si?