Fa uns dies L’Observatori de l’Educació Digital de la Universitat de Barcelona i l’Edulab del Citilab van organitzar la primera jornada a Espanya sobre Relats digitals multimedials i multimodals i els seus usos educatius.

José Luis Rodríguez Illera de l’Observatori de l’Educació Digital, Carmen Gregori professora del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València i Ana Teberobsky Coronado del Grup de Recerca Desenvolupament, interacció i comunicació en contextos educatius de la Facultat de psicologia de la UB van ser els encarregats de fer l’enfocament més teòric del tema.

Després es van exposar diferents experiències de treball a l’aula amb relats digitals: relats de diferents històries (reals o fictícies) creades pels alumnes mitjançant un vídeo on s’inclou la veu de l’autor, fotografies, imatges realitzades per un mateix, dibuixos, textos…

Tant els ponents com els diferents professors que van explicar els seu treball amb alumnes van coincidir en definir els relats digitals com una bona eina d’aprenentatge tant des d’una vessant curricular com de les tecnologies de la informació i la comunicació. I, fins i tot, en els casos d’experiències reals, des d’ una vessant més introspectiva a nivell personal.

És una eina multimèdia perquè integra diferents elements que l’escriptura separa:  oral/escrit, gràfic/sonor, ull/veu, discurs/text…   i multimodal perquè es treballa alhora amb textos, imatge, àudio, vídeo, textos dels alumnes…
Carmen Gregori va afirmar: “El relat digital suposa una revelació dins del context acadèmic“. Aquesta és l’entrevista que li van fer el mateix dia del Seminari.

Entrevista a Carmen Gregori

La botiga d’aplicacions Android de Google “AndroidMarket” s’ha renovat recentment. El que ens crida l’atenció, a part de la seva millora de rendiment, és la possibilitat que Google ha afegit a les ja conegudes aplicacions (Apps) per al seu sistema operatiu mòbil, les categories de descarregues de música, pel·lícules i llibres.

Google ofereix així la seva eina de distribució de continguts per a dispositius mòbils seguint de prop el model AppStore d’Apple per a Iphones i Ipads.

En el recent Mobile WorldCongress 2011, a part dels dispositius mòbils i tablets, les grans estrelles han estat les aplicacions. Des d’Espais us oferim la realització d’aplicacions per a mòbils Android, Iphone i BlackBerry per tal d’integrar-les en els vostres projectes i negocis.

Dins el marc del món escolar comença a haver-hi força activitats TIC. Però activitats que hagin fet un pas més i apostin no només per la utilització de les noves tecnologies sinó també per un altre tipus d’aprenentatge no n’hi ha tantes.

Connectant mons és un exemple de projecte 2.0 que va més enllà del clàssic ensenyament curricular i que creu en un aprenentatge col·laboratiu combinant el treball a l’aula i a la xarxa.

Aquesta és la vuitena edició i hi ha més de 16.000 alumnes participant. Tot un èxit!

Fins no fa massa totes les empreses tenien clar quina era la manera de donar a conèixer l’empresa i vendre:  calia un Departament de màrqueting i un Departament comercial.

Ara, però, amb les TIC s’ha obert una nova  via per fer difusió de l’empresa, les xarxes socials. I amb elles també ha aparegut una nova figura: el Community Manager que és la persona encarregada dins l’organització de donar vida i mantenir aquestes comunitats virtuals. El que des d’Espais en diem animació telemàtica i que l’hem estat utilitzant, des de fa molts anys, tant en comunitats virtuals educatives com en xarxes per a empreses.

Sembla necessari i imprescindible que en qualsevol Pla de Comunicació d’una empresa hi hagi d’haver  la introducció de totes i cadascuna de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Youtube, Flickr…

És veritat que Internet  dóna unes possibilitats de donar-nos a conèixer fins ara impensables en un món on només existia el ‘porta a porta’ i el correu postal.

Però, també és veritat que més important que estar indiscriminadament en aquesta ‘selva’ virtual, ho és saber triar què és el que més ens convé i saber-ho mantenir.

Si abans no servia el mateix Pla de Comunicació per a totes les empreses, per què ara hem d’estar tots a tot arreu?, per allò del famós ‘efecte rebot’? No és millor pensar una estratègia de comunicació d’empresa que inclogui altres eines que també ens ofereixen les TIC i que ens poden convenir més?

El públic objectiu d’una empresa no és el mateix en tots el casos i per tant, segurament tampoc serà usuari de les mateixes xarxes socials i probablement ni tan sols tindrà el mateix nivell d’accés a la xarxa.

No és el mateix dirigir-se als contactes del Facebook que als de la xarxa professional LinkedIn, ni tampoc és el mateix escriure un blog o penjar un vídeo al Youtube.

Per sort, si una cosa ens permet també la tecnologia és fer un seguiment acurat de totes les nostres accions a la xarxa amb la qual cosa ràpidament podem discernir quina d’elles ha estat la més exitosa.

Sembla doncs que, a partir d’ara,  el Community Manager i la resta de Departaments de l’empresa  hauran de treballar en paral·lel.

Això sí, igual que  el Departament comercial no truca a totes les portes, els animadors telemàtics, també s’hauran de replantejar si cal ser  en totes les xarxes socials.